En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvide denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com [...]
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
L'expressió moneda decanvi fa referència a un objecte o realitat que, en una negociació, permet l'obtenció d'una cosa de la part contrària, com a bescanvi. Per exemple:
Han fet servir l'acord amb els pressupostos com a moneda decanvi per aconseguir el suport de la presidenta.
[...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
, setge de Girona, descobriment d'Amèrica, etc.
En canvi, els períodes temporals i geològics, i els moviments artístics i culturals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
pel febrer
en dimecres
a la primavera
el paleolític superior
l'edat mitjana
l'antic règim (si fa referència a la institució [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]